Estava buscant una descripció sobre la meva persona que m’agradés, que magnifiqués les meves virtuds, amagués els meus defectes, i a més a més, que fos curta, concisa i original, però al final no ho he aconseguit.

Soc un projecte sense coherència de moltes coses, tot i que principalment em definiria com el més viu exemple del cul de Jaumet.

Avui escric des de l’ironia, demà potser des de la nostàlgia i demà passat, tal vegada, des de l’incoformisme.

Avui escric des de Valls, demà des de Tarragona i demà passat potser des de Barcelona. Però, realment importa tot això?

Al fi i al cap, el meu humor és previsible, el temps és relatiu, i l’espai finit.

Em preocupa més entendre el món, agafar-me amb forces a la vida que s’escapa entre els meus dits, i sobretot, poder-la expressar amb paraules.

Amb les meves paraules.