Avui algú encen una espelma. En aquest precís instant, en el algun lloc surt el sol després de la tempesta. I treuen un pastís de xocolata del forn. I algú observa la lluna plena. Segur que avui un petó asseca una llàgrima i una conversació apaivaga les pors. Potser en algun lloc, una mirada còmplice es tradueix en passió i una abraçada transforma el fred amb calor. Just ara, una espurna s’encen entre dues persones. Avui algú escolta el CD d’un amic i sent nostàlgia des de lluny. Avui algú obre la porta d’un castell. Avui també, un missatge arranca un somriure. Aquest vespre una parella arriba a un refugi de muntanya per començar Carros de Foc. En aquest precís moment, algú diu “et vull estimar” i li responen que sí. Avui dos peregrins arriben a Santiago. Avui algú sent vertígen en un aeroport. Avui en una despedida sona “fins aviat”. Avui algú crida en silenci “et trobava a faltar“. En aquest instant hi ha algú que compleix els seus somnis. A aquesta hora algú sent la satisfacció d’haver aconseguit el que s’ha proposat. Algú te la pell de gallina per escoltar una cançó. Ara mateix hi ha un nen que està somrient. Avui algú s’ha posat a volar. Avui hi ha qui es dóna compte que es fa gran. Avui algú allarga la seva mà. També avui, dues persones es diuen “t’estimo” per primer cop a 2.222m. Avui hi ha qui comparteix la felicitat dels seus amics i es sent la persona més feliç del món.

Segur que ara, en algun indret, es repeteixen totes aquestes coses que hem viscut algun cop.

També avui, algú es sent viu. Més viu que mai.