He intentat continuar durant una hora, camí a Colomina, però em marejava amb més freqüència que aquest matí.

Parlant amb els tres, decideixo girar cua. Reso perquè tinguin lloc al Llong, pugui fer-hi nit, i demà atrapar-los fent el Portarró d’Espot, amb el refugi Mallafré al costat.

Però les coses no van així. I al Llong em diuen que nanai.

I el Marc se’n torna.

Amb llàgrimes als ulls i els grampons dels altres tres penjats de l’esquena. Amb la ràbia als punys i la tristesa d’estar abandonant una de les oportunitats més grans que he tingut últimament.

Sol, ara vés a saber amb quants quilos a l’espatlla, no tinc més remei que arribar al Planell d’Aigüestortes per agafar un taxi, i que em dugui a Cavallers.