Arribats en el punt en que les nits d’aquest estiu et fan adonar de la teva ignorància respecte la velocitat tant elevada amb la que gira el nostre petit planeta (agafeu aire que us ofegareu), és el moment de resumir els meus coneixements adquirits fins la data amb varis principis primordials, als quals he pogut arribar després de molts estudis i treballs de camp:
i) Arriba un punt que un cop m’he cremat la pell amb les primeres platges de juny, ja no em poso més moreno.
ii) Anar a treballar sense neurones afavoreix el bon ambient laboral.
iii) A Amélie li agrada disfrutar dels petits plaers de la vida.
iv) Deixar de fumar provoca una immensa col·lecció de mocs ordenada per fascicles de colors i textures diferents.
v) Els sopars amb pa torrat i all fregat causen una profunda crispació de tot el que seria fosses nassals, pituitària i trompa de farlopi.
vi) Mantenir una toballola sempre neta i seca a l’abast de la teva lleonera (léase habitació) és una tasca compromesa, només factible en el cas de disposar de APP (Assistenta Personal Progenitora o Putejadora, depen del temps que faci aquell dia)
vii) Anar per la muntanya a les quatre de la tarda, just havent dinat, és perjudicial pel medi ambient.
viii) L’aire acondicionat s’ha guanyat un lloc dins de la galeria dels elements necessaris per passar l’estiu arrefredat i putejat. I és que, a la meva oficina, és realment una disputa de guerra, una bandera que capturar, un enemic al que batre. Tothom a jugar amb els mandos per parar-lo i engegar-lo constantment. I en començo a estar fart, tampoc cal fer-hi un clima àrtic, entenc que a la meitat dels ordinadors els hi fallin els ventiladors, però d’aquí a tenir un niu de pinguïns al meu calaix, hi van unes quantes factures de FECSA.
ix) No pots estar-te una tarda fent el gos per casa sense que cap element extern t’inciti a fer qualsevol activitat allunyada del que seria tot el que no s’assembli a un sofà i la interessant programació d’agost.
x) Tot refrany en llengua castellana acabat amb “Patada en los huevos“, és un interessant passatemps. Véase: “A quien madruga, patada en los huevos“
Soc un projecte sense coherència de moltes coses, tot i que principalment em definiria com el més viu exemple del cul de Jaumet. Escric al meu bloc quan em vé de gust, i quan sento la necessitat de dibuixar amb lletres els somnis que cada nit visc amb el meu coixí.


CURRA-T'HO, QUE ÉS GRATIS
You must be logged in to post a comment.